Entrades

SÈRIE: PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU

Encetem una sèrie de posts, explicant cronològicament la relació entre Antoni Gaudí i Eduard Toda. Aquesta relació creiem que va ser fonamental perquè Antoni Gaudí visités diverses vegades les ruïnes de l'antic monestir d'Escornalbou entre finals del segle XIX i principis de segle XX i s'inspirés en els paratges del voltant, un d'ells al Coll de la Desenrocada, per a fer un canvi d'estil arquitectònic definitiu a partir del 1900.
Aquesta hipòtesi, a data d'avui no ha pogut ser confirmada documentalment, ja que es disposa de molt poca documentació d'aquest període. Els motius son que, d'una banda Eduard Toda interromp la redacció de les seves memòries entre els anys 1891 i 1907 i de l'altra, bona part de l'arxiu personal d'Antoni Gaudí es va cremar en un incendi al seu estudi de la Sagrada Família el juliol de 1936.
Finalment, algunes de les pistes d'interès que desvetllarem en aquesta sèrie son, entre d'altres, l'enigmàtica visi…

PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 7: ELS TAFFONIS I JOAN MIRÓ

Imatge
Les formacions de taffoni en gres vermell que es poden trobar al paratge del Coll de la Desenrocada son dels més accessibles i espectaculars de Catalunya.  El pintor i escultor Joan Miró ja va atribuir la Pedrera de Gaudí a una formació de taffoni en gres vermell.En aquesta setena entrega es parla de l'origen i la formació dels taffonis, així com la relació dels exemplars més grans i desenvolupats de Catalunya.També es parla de Joan Miró i la seva passió per Antoni Gaudí ja durant els anys que va estiuejar a Mont-Roig del Camp.
20- Sobre les formacions de taffoni en gres vermell

Taffoni és un tipus d'erosió produïda sobre el gres vermell (roca Buntsandstein) i causada per la meteorització diferencial de la roca. Aquesta meteorització generalment esta relacionada amb la corrasió (impacte de partícules) associada al vent i especialment en ambients litorals.
Aquest tipus d'erosió forma cavitats arrodonides de dimensions que poden anar des dels pocs centímetres (alveolars) fin…

PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 6: EL CAMÍ DE COLLDEJOU

Imatge
El popularment conegut com a camí de Colldejou era un camí de ferradura que hauria unit antigament la muntanya d'Escornalbou amb Colldejou a través del Coll de la Desenrocada.  Aquest és el camí per on hauria hagut de passar  Antoni Gaudí per descobrir el paratge del Coll de la Desenrocada.En aquesta sisena entrega es parla dels accessos al Castell d'Escornalbou des del baixador de ferrocarril de l'Argentera-Duesaigües a principis de segle XX.També es parla de l'antic camí de ferradura de Colldejou, que donava accés a la muntanya d'Escornalbou des de Colldejou, l'Argentera i Vilanova d'Escornalbou. Antic cartell (ja retirat) del camí antic de Colldejou al desviament del camí de Vilanova d'Escornalbou (avui pista asfaltada). Font: blog muntanyes i camins.
17- Sobre l'accés a l'entorn de la muntanya d'Escornalbou
Eduard Toda escriu al seu amic Francesc Matheu el 20 de maig de 1926:
 " [...] Donchs deyam que's combinaria'l dia d'…

PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 5: ANYS 1909 A 1911

Imatge
Des del descobriment de la Cova Josefina (1909) a l'inici de les obres de reconstrucció de les ruïnes de l'antic monestir d'Escornalbou per part d'Eduard Toda (1911).En aquesta cinquena i darrera entrega de la cronologia es mostren diverses cartes de Toda escrites després d'haver comprat el castell d'Escornalbou el 1907.També es parla de la descoberta de la cova Josefina per part d'una de les filles de Pau Font de Rubinat.En aquest cas, Antoni Gaudí apareixeria també com un dels arquitectes que hauria visitat les ruïnes de l'antic monestir per assessorar sobre les futures obres de reconstrucció del monument. Accés al recinte fortificat d'Escornalbou. Any 1916. (Arxiu fotogràfic del CEC)
15- Sobre la descoberta de la cova Josefina vers el 1909
Fragment extret del llibre "Historia d'Escornalbou", d'Eduard Toda.

Eduard Toda, escriu:
"A principis de segle, [...] una noya de Reus, Josefina Font, corrent per la montanya d'Escorn…

PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 4: ANYS 1900 A 1907

Imatge
Des de les festes de Misericòrdia de Reus (1900) a la compra de les ruïnes de l'antic monestir d'Escornalbou per part d'Eduard Toda (1907).En aquesta quarta entrega s'adjunten diversos fragments de textos publicats fins al 1906, poc abans de la compra de les ruïnes de l'antic monestir d'Escornalbou per part d'Eduard Toda, el 1907.D'altra banda, és palès que en el període comprès entre els anys 1900 i 1903, Gaudí fa un trencament d'estil amb formes molt més naturalistes. En aquest període Gaudí també visita Reus en diverses ocasions a propòsit de la restauració del santuari de la mare de Déu de Misericòrdia. En el mateix perídoe, Eduard Toda deixa la seva carrera diplomatica i s'instal·la a Londres per dedicar-se als negocis.12- Sobre el Perfil Biogràfic d'Eduard Toda - Darrers anys de la seva etapa diplomàtica (1898-1907)
Fragments de la tesi  doctoral "Eduard Toda i Güell" de Jordina Gort Oliver.


[...] "Els darrers anys de la …

PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 3: ANYS 1886 A 1899

Imatge
L'any 1886 Toda parla per primera vegada d'Escornalbou.En aquesta tercera entrega s'adjunten diversos fragments de textos publicats on s'evidencia la forta relació entre Pau Font de Rubinat, Eduard Toda i l'interès que comença a mostrar Toda per les ruïnes del Castell d'Escornalbou.8- Sobre la Carta d'Eduard Toda a Pau Font de Rubinat (del llibre "Pau Font de Rubinat" de Pere Anguera).

Toda descansa un temps a Barcelona i Reus i retorna a Egipte. En aquesta carta Eduard Toda explica que ha convocat a una trobada de l'Associació Catalanista de Reus a diversos intel·lectuals del moment, entre ells, Antoni Gaudí.
Barcelona 4 de maig de 1886
"Estimat Pau: Segons convinguerem, desde que he arribat aqui m'he dedicat á conquistar catalanistas per a la festa del vinent Diumenge en nostra societat. Crech que l'exit supera las esperansas, y que no he sigut mal plenipotenciari de vostés. Fins ara me prometen venir en lo matí del dia de la vet…

PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 2: L'ANY 1883

Imatge
L'any 1883 va ser un any retrobament de Toda i Gaudí.En aquest capítol, a través de diversos fragments de textos publicats, es vol posar de manifest que la relació entre Toda i Gaudí hauria seguit existint en anys posteriors a la seva joventut, malgrat que Gaudí ja vivia a Barcelona i Toda hagués estat quasi 8 anys de vice-cònsol a la Xina. Prova d'això son els interessos que van seguir tenint junts en l'excursionisme, participant en diverses sortides amb molts d'altres il·lustres catalanistes del moment.A més a més, ens preguntem si el llarg viatge de Toda de la Xina i el seu retorn el 1883 hauria pogut influir en algunes de les obres on Gaudí treballà el 1883 i 1884, on s'aprecien elements decoratius clarament de la cultura de l'extrem orient.(fragments publicats en diversos llibres)4- Sobre el retorn d'Eduard Toda a Reus (del llibre "Eduard Toda i Güell" de Jaume Massó i Carballido)
Des del 1876 fins al 1883 Toda és vice-cònsul a la Xina. Toda …

PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 1: REUS FINS AL 1870

Imatge
En aquest primer post es vol explicar, a través de diversos fragments de textos publicats, la forta relació d'amistat que uní Antoni Gaudí i Eduard Toda ja des de la joventut. Aquesta relació seguiria, tot i que de forma intermitent, almenys fins al 1911 durant les obres de reconstrucció i transformació de l'antic monestir d'Escornalbou per part d'Eduard Toda.(fragments del text: "Notes sobre Antoni Gaudí i Eduard Toda" per Jaume Massó Carballido)

1- Sobre els estudis a Reus

No descobreixo res si dic que Antoni Gaudí i Cornet (nascut el 25 de juny de 1852 i mort el 10 de juny de 1926) i Eduard Toda i Güell (nascut el 9 gener de 1855 i mort el 26 d’abril de 1941) van ser molt amics, si més no mentre ambdós van viure a Reus. No hi havia, d’entrada, entrebancs socials que fessin difícil la relació entre l’un i l’altre. Gaudí era fill de menestrals (calderers per part de pare i de mare) i Toda tampoc no era d’una família de classe superior a la de Gaudí i, a més, …