PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 2: L'ANY 1883

L'any 1883 va ser un any retrobament de Toda i Gaudí.

En aquest capítol, a través de diversos fragments de textos publicats, es vol posar de manifest que la relació entre Toda i Gaudí hauria seguit existint en anys posteriors a la seva joventut, malgrat que Gaudí ja vivia a Barcelona i Toda hagués estat quasi 8 anys de vice-cònsol a la Xina. Prova d'això son els interessos que van seguir tenint junts en l'excursionisme, participant en diverses sortides amb molts d'altres il·lustres catalanistes del moment.

A més a més, ens preguntem si el llarg viatge de Toda de la Xina i el seu retorn el 1883 hauria pogut influir en algunes de les obres on Gaudí treballà el 1883 i 1884, on s'aprecien elements decoratius clarament de la cultura de l'extrem orient.

(fragments publicats en diversos llibres)

4- Sobre el retorn d'Eduard Toda a Reus (del llibre "Eduard Toda i Güell" de Jaume Massó i Carballido)

Des del 1876 fins al 1883 Toda és vice-cònsul a la Xina. Toda retorna de la Xina a Catalunya i arriba a Reus el 31 de desembre de 1882. Un cop a casa, va entrar en contacte amb el moviment literari català de "La Renaixença" de la mà de Víctor Balaguer, que el va introduir al cercle d'intel·lectuals, entre els quals era amistosament conegut com el cònsol xino. [...]

[...] Entre altres coses, i gràcies la intermediació d'Antoni Gaudí, Eduard Toda va vendre a Eusebi Güell una col·lecció de porcellana que havia portat des de la Xina. [...]

[...] Aquest nou cercle tingué certa influència en Toda, qui des d'aquest moment passà d'escriure en castellà al català. Toda passà sovint temporades a Barcelona, on conegué personatges com Àngel Guimerà. A més, participà també en els Jocs Florals de Barcelona, i col·laborà amb el diari La Renaixença. Durant aquest profitós any, Toda també va fer algunes conferències a la seu de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (ACEC). També realitzà amb diversos membres de l'ACEC, algunes excursions: Montserrat, el Rosselló, l'Empordà, Poblet i la Conca de Barberà. [...]

[...] El febrer de 1884, Toda sol·licità un trasllat de destinació a Europa, per tal d'evitar les malalties que havia contret a l'Orient Llunyà. El 19 de febrer li fou comunicat que havia de tornar al no haver-hi vacants per a Europa, i Toda presentà per escrit la seva negativa. Finalment, i després d'una situació administrativa tensa, tot es resolgué amb el trasllat de Toda a Egipte.

5- Sobre la participació d'Eduard Toda en la Fundació de l'Associació Catalanista de Reus (Del llibre "Pau Font de Rubinat" de Pere Anguera)

Per les festes de Nadal de 1883, Pau Font de Rubinat va convocar els seus amics Ramon Vidiella i Antoni Pascual per endegar la fundació de l'Associació catalanista de Reus. Trobaren l'ajuda d'Eduard Toda, molt ben relacionat amb els moviments culturals barcelonins de la Renaixença, qui conjuntament amb Sebastià Torroja redactà el manifest fundacional de l'Associació [...].

[...] El manifest fundacional de l'Associació Catalanista de Reus fou publicat a la premsa de la ciutat el 2 de febrer de 1884 [...] i era avalat per 124 signatures. [...]

L'activitat de l'Associació Catalanista es dirigia prioritàriament a l'estudi i la recuperació de la història de Catalunya i la recuperació de la llengua, i es van programar moltes accions en aquest sentit: reunions literàries, excursions i vetllades teatrals. Les excursions tenien intenció "científica", i es realitzaven per fer conèixer els monuments antics de Catalunya i els indrets que formaven part de la història del país. Inicialment, se'n van programar a Santes Creus, a l'Albiol, a Escornalbou, a Paretdelgada, al Cap de Salou, a Siurana, a Escaladei i al Montsant (figura 5.1).

Figura 5.1: Excursió de l'Associació Catalanista de Reus els anys vuitanta

6- Sobre les excursions de Toda, Gaudí i Verdaguer a Elna (Rosselló) i a Poblet (Jaume Massó i Carballido)

El 17 i 18 de maig del 1882, diversos intel·lectuals visiten les ruïnes de Poblet. Entre ells, Gaudí i Verdaguer. Toda no hi va anar perque encara no havia retornat de la Xina.

L’any següent al de l’excursió referida se’n va fer una altra en què van participar molts dels que havien visitat Poblet. És la primera, posterior als anys seixanta, en què s’hi van aplegar Gaudí i Toda. A més a més, aquell any, Toda va publicar un llibre sobre Poblet: "Poblet: records de la Conca de Barberà, 1883" (figura 6.1):

 Figura 6.1: Portada del llibre d'Eduard Toda "Poblet: records de la Conca de Barberà, 1883". 

Aquell any, Toda el va passar majoritàriament a Catalunya i va poder intervenir en moltes activitats culturals que li eren impossibles quan era a l’estranger. Entre aquestes activitats, per exemple, hi podem comptar la seva col·laboració en la nova etapa de la Revista del Centre de Lectura, dirigida per Josep Martí i Folguera, o en el periòdic reusenc Las Circunstancias. Cal apuntar que aleshores Toda i Gaudí eren consocis de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, una entitat que presidia un altre compatrici, l’historiador Antoni Aulèstia i Pijoan, qui –a més a més– havia estat company seu a les Escoles Pies de Reus.

El 1883 es va convocar, amb motiu de les festes de Morunys de la Marenda, un important concurs literari. L’organitzador era Justí Pépratx, un rossellonès que havia traduït al francès L’Atlàntida de Verdaguer. Hi van ser convidats, a la celebració, diversos escriptors i excursionistes catalans. Hi ha una famosa fotografia en què apareixen, al claustre de la catedral d’Elna Jacint Verdaguer i Antoni Gaudí, entre altres. Toda no hi apareix, però gràcies a un dietari seu sabem que també hi va anar (figura 6.2).

Figura 6.2. Claustre d'Elna on hi apareixen alguns dels participants de l'excursió.

Curiosament, en aquest dietari todià de l’excursió de 1883 no hi surt citat el seu vell amic Gaudí, en una nova mostra de la seva particularíssima memòria. Val a dir, però, que uns quants mesos després, al començament de 1884, el mateix Toda va proposar a Gaudí com a soci corresponent de la recentment creada Associació Catalanista de Reus, una entitat que –com la ja esmentada Associació Catalanista d’Excursions Científiques– aunava l’excursionisme i el catalanisme.

7- Sobre la font d'Hèrcules dels pavellons Güell de Gaudí com a icona de l'art d'inspiració oriental. (Del llibre "Art públic de Barcelona" de Lecea, et al.).

La Font d'Hèrcules, també coneguda com a Font Gaudí, es troba al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona. Està ubicada als jardins del palau, on va ser construïda el 1884 amb el disseny de l'arquitecte Antoni Gaudí (figura 7.1).

Figura 7.1. Font Gaudí, al Palau Reial de Pedralbes.

"Aquesta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí, en la que va realitzar una sèrie d'obres de marcat gust oriental [...]

[...] Dins del conjunt desenvolupat a la finca Güell, Gaudí va realitzar aquesta font a un indret un xic amagat dels jardins, enmig d'un bosquet de bambús que va provocar que durant anys l'obra passés desapercebuda, fins que va ser redescoberta el 1983 per l'arquitecte municipal Ignasi Serra i Goday. La font està dedicada a l'heroi mitològic Hèrcules, al qual està dedicada també la reixa d'entrada dels pavellons de porteria realitzats per Gaudí; aquesta reixa, executada en ferro per Joan Oñós, un col·laborador de Gaudí, té forma de drac, i representa a Ladó, el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules al seu onzè treball. Aquest episodi va ser narrat per Jacint Verdaguer al seu poema L'atlàntida, dedicat a Antonio López y López, primer marquès de Comillas, que era el sogre d'Eusebi Güell; segons Verdaguer, Hèrcules va ser el fundador llegendari de Barcelona.

La font consta d'un banc de pedra de forma el·líptica amb respatller de paredat, a la part central del qual s'aixeca un pedestal sobre el que es troba un bust d'Hèrcules —aquest bust no és l'original, i va ser col·locat en la restauració efectuada el 1983—. De la base d'aquest pedestal surt un broc amb forma de drac xinès, el qual vessa l'aigua en una pica amb l'escut de Catalunya."