PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 3: ANYS 1886 A 1899

L'any 1886 Toda parla per primera vegada d'Escornalbou.

En aquesta tercera entrega s'adjunten diversos fragments de textos publicats on s'evidencia la forta relació entre Pau Font de Rubinat, Eduard Toda i l'interès que comença a mostrar Toda per les ruïnes del Castell d'Escornalbou.

8- Sobre la Carta d'Eduard Toda a Pau Font de Rubinat (del llibre "Pau Font de Rubinat" de Pere Anguera).

Toda descansa un temps a Barcelona i Reus i retorna a Egipte. En aquesta carta Eduard Toda explica que ha convocat a una trobada de l'Associació Catalanista de Reus a diversos intel·lectuals del moment, entre ells, Antoni Gaudí.

Barcelona 4 de maig de 1886

"Estimat Pau: Segons convinguerem, desde que he arribat aqui m'he dedicat á conquistar catalanistas per a la festa del vinent Diumenge en nostra societat. Crech que l'exit supera las esperansas, y que no he sigut mal plenipotenciari de vostés. Fins ara me prometen venir en lo matí del dia de la vetllada los Señors Marian Aguiló, Guimerá, Matheu, Gaudí [...]. Ademés espero portar una caixa de llibres, donatiu de eixos amichs á la Associació. Ara es precís que vostés cuydin de que pugan allotjarse. Quan fa tres anys anarem al Rosselló, los amichs de allá parlaren ab las fondas de Perpinyá pera nostra instalació, quedá aquesta assegurada y cada hú pagá lo gasto que feu. Se pot arreglar á Reus de la mateixa manera, pero sobre tot escriguin á temps si hi pogués haver cap dificultat.

És tart y no tich mes temps. Saludi als amichs y queda de vosté affems. Amich,

E. Toda.

Hotel de Orient."

9- Sobre la carta d'Eduard Toda a Pau Font de Rubinat (del llibre "Pau Font de Rubinat" de Pere Anguera).

En aquesta carta, Eduard Toda parla per primera vegada de les ruïnes de l'antic monestir d'Escornalbou.

Costas de Abukir 14 de setembre de 1886

"Estimat Pau: [...] L'unich que podria fer fora escriure sobre Escornalbou. Feya temps que'm trotava pel cap la idea de fer la iconografia de aquell monastir sobre'l qual ningú may ha escrit rés, y vaig reunir los materials que tinch aquí en mon poder. La sola dificultat es que yo no he estat may allá dalt y per tant no sé qual es l'estat present del casal. Doncs si la idea li agrada, li faré'l llibret, que podrá ser de unas 50 ó 60 planas, pero necessito que vosté mateix ó un de confiansa vaja allá dalt, prengui notas de com está tot y si pot me fassi algun dibuix per grosser que sia. Ab eixos elements escriuré'l tomo y li enviaré l'original avans de cap d'any. Escriguim al Caire, perqué penso tornar per allá á fi de mes. Conservis bó y disposi sempre de son affm. amich,

E.Toda "

10- Sobre l'obertura del túnel de l'Argentera i la nova línia de ferrocarril Reus - Móra la Nova.

L'any 1890 es produeix un fet que canviarà per sempre la fisonomia de la Baronia d'Escornalbou i la seva connectivitat en vers a la comarca i la resta del país. S'obre el túnel de l'Argentera i la línia de ferrocarril Reus - Móra la Nova (figura 10.1).


figura 10.1 Accés al túnel de l'Argentera durant la seva inauguració. D. Eduardo Martínez, de Reus.

Aquest fet i la construcció del baixador de l'Argentera-Duesaigües, posa el poble de l'Argentera a 20 minuts a peu des del baixador i el Castell d'Escornalbou a escassament una hora, seguint el camí reial.

Aquest fet és molt rellevant perque s'obre la possibilitat de visitar lliurement el Castell d'Escornalbou i els seus entorns, sense necessitat de diligències, tal i com hauria fet Jacint Verdaguer l'any 1899, segons Guix i Sugranyes.

11- Sobre la visita de Jacint Verdaguer a l'Argentera el setembre de 1899

(De la ponència "Mn. Jacint Verdaguer, Escornalbou i l'Argentera" del 16 de setembre de 1990 al Castell-Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou per Josep Maria Guix i Sugranyes, recollit en un article de la Revista de l'Argentera.)

figura 11.1 Imatge que il·lustra Mn. Jacint Verdaguer a la revista de l'Argentera. Font: MNAC

"[...] A l'estiu de 1899, possiblement pel setembre, Mn. Jacint és a l'Argentera [...] Hi arribà un dimecres, o dijous, sol, en tren; en el mixte de la nit. Llavors parava al baixador de Duesaigües-l'Argentera [...] Encara no existia la carretera, sinó un senderó, que arrencava de la via ferrada. El camí ral estava -i està- separat de la via pel rierol de l'Argentera, i actualment també per la carretera.

Mn. Jacint portava una gran maleta que contenia llibres i papers. És evident, doncs, que devia pesar força. Baixà del tren juntament amb un altre viatger, Josep Sancho i Mestre, de Cal Domingo del Pep, de l'Argentera, que anava amb el seu fill Josep Sancho i Bigorra. [...].

El senyor Sancho i Mestre, en veure el sacerdot tan carregat, s'apressà a prendre-li la maleta, Mn. Jacint li ho agraí i, en correspondència, agafà el minyó de la mà.  [...] Tots tres pujaren fins al poble caminant. El senyor Sancho i Mestre pensà que aquell sacerdot desconegut s'adreçaria a l'abadia. Però no, s'interessà per alguna casa honesta, encara que senzilla on passar la nit. El senyor Sancho li oferí la seva. És la casa que avui es coneix amb el nom de Ca la Catxa. [...].

Per les manifestacions del sacerdot, el senyor sancho i Mestre pensà que podria tractar-se de Mn. Jacint, i li ho preguntà. Mn. Jacint li respongué "Esteu parlant amb el mateix". A jutjar però pel que més endavant direm, és possible que Mn. Jacint li recomanés reserva sobre el seu nom. [...].

A partir de la segona nit, Mn. Jacint s'allotjà a l'antic cafè-fonda del número 2 de l'antic carrer del Cementiri, ara d'Eduard Toda, davant la parlaria dels Cabré. Un Jaume Cabré fou Batlle General de la Baronia d'Escornalbou, el 1753. [...].

Mn. Jacint, durant els dies del seu sojorn a l'Argentera, demanà al cafeter Cabré que li proporcionés una cavalcadura per a pujar a Escornalbou. Jaume Cabré pensà en la somereta de color gris, que tenia Anton Cabré i Fortuny, de Cal Racó, i aquest manà al seu fill, Anton Cabré i Cabré, llavors un brivall, que acompanyés al reverend a Escornalbou. [...]

Quan Mn. Jacint Verdaguer pujà al castell-monestir, l'edific, era tot una ruïna. Verdaguer i Anton Cabré deixaren la somereta al Pla de les Sureres i contemplaren la fortalesa monacal que des d'allí s'albira, i després des d'una muntanyola propera. [...]

Mn. Jacint Verdaguer estigué a l'Argentera uns dies de l'estiu de 1899, cercant la pau [...]

El sacerdot no es donà a conèixer al cafè fins al moment de marxar. Es dirigí a migdia per tal d'agafar el tren correu descendent, i digué que se n'anava a Reus i a Poblet.  [...]."