PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 4: ANYS 1900 A 1907

Des de les festes de Misericòrdia de Reus (1900) a la compra de les ruïnes de l'antic monestir d'Escornalbou per part d'Eduard Toda (1907).

En aquesta quarta entrega s'adjunten diversos fragments de textos publicats fins al 1906, poc abans de la compra de les ruïnes de l'antic monestir d'Escornalbou per part d'Eduard Toda, el 1907.

D'altra banda, és palès que en el període comprès entre els anys 1900 i 1903, Gaudí fa un trencament d'estil amb formes molt més naturalistes. En aquest període Gaudí també visita Reus en diverses ocasions a propòsit de la restauració del santuari de la mare de Déu de Misericòrdia.

En el mateix perídoe, Eduard Toda deixa la seva carrera diplomatica i s'instal·la a Londres per dedicar-se als negocis.

12- Sobre el Perfil Biogràfic d'Eduard Toda - Darrers anys de la seva etapa diplomàtica (1898-1907)

Fragments de la tesi  doctoral "Eduard Toda i Güell" de Jordina Gort Oliver.


[...] "Els darrers anys de la carrera diplomàtica no queda tan clar on es trobava Toda. Segons Fort i Cogul, Eduard Toda era a París el 1898 [...]. Després de París torna a haver-hi diferents versions sobre el seu lloc consular, però es pot confirmar que el 1899, residia a Londres. [...] I fou a Londres on Toda decidí, el 22 de juliol de 1901 jubilar-se voluntàriament de la carrera diplomàtica i entrà a treballar per una companyia naviliera amb el nom de Sota y Aznar que li proporcionaria una fortuna considerable, amb la qual compraria el castell d'Escornalbou.

[...] Des del 1901 fins al 1918, any en què s'instal·la al castell d'Escornalbou, les activitats de Toda queden una mica difuses. [...] Del seu dietari, entre 1903 i 1906, apunts molt breus d'on havia estat. D'entre d'altres llocs: París, Roma, Londres, Bilbao, Amsterdam, Rotterdam, Sheffield, Amiens, etc.

[...] Després d'aquestes notes telegràmiques, escrivia novament una nota breu al dietari del gener a l'agost del 1907 que introduïa amb aquestes paraules:

"L'any 1891 vaig deixar d'escriure mas memòrias y de pendre nota de mos moviments. Fou llàstima, perquè de llavors ensà he corregut moltas terras y he fet moltas cosas, algunas de importància que algun dia tractaré de reconstruhir. En tant, comenso de nou en l'any 1907 quan, vivint a Londres ja fa sis anys y cansat de la gent, del clima y del ofici, tinch al cap l'idea d'anarmen lo més aviat possible, retirantme al camp de ma terra per acabar mos dias en pau y tranquilitat."

13- Sobre la restauració de la façana i els entorns del santuari de Misericòrdia de Reus que Gaudí projecta el 1903.



Del projecte de restauració de la façana del Santuari de Misericordia de Reus (Del llibre "El mestre Gaudí" de Joan Bassegoda Nonell).


"El santuari de Misericòrdia rep la devoció i l’amor dels reusencs des de l’aparició de la Mare de Déu a la pastora Isabel Besora, el 1592. El 1900 es va fer un peregrinatge de reusencs que vivien a Barcelona al santuari i Gaudí va formar-ne part (figura 13.1).


Figura 13.1 A l'esquerra, Antoni Gaudí durant el peregrinatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia el 22 d'abril de l'any 1900 (foto: Museu Comarcal de Reus).

Arran dels solemnes actes va decidir-se completar la façana principal del santuari.

Doncs bé, el Diario de Reus de 15 de maig de 1903, informa que la vigília d’aquella festa va ser a la ciutat l’esmentat arquitecte, fill de Reus, Antoni Gaudí, per a tractar de la construcció de la nova façana de l’ermita de la Misericòrdia, el projecte de la qual havia d’elaborar amb la col·laboració dels seus col·legues, igualment fills de Reus, Joan Rubió Bellver, Pere Casellas Tarrats i Francesc Batlle Anfrós. Joan Rubió fou estret col·laborador de Gaudí en diverses obres, mentre que Casellas i Batlle eren arquitectes municipals de Reus. La tarda del 14 de maig varen ser tots quatre en el santuari, juntament amb els components de la Junta Administrativa del temple i altres personalitats de Reus, i canviaren impressions respecte a l’obra que calia fer per dignificar la façana major de l’església.

El projecte devia ser ja redactat, ja que el 3 de juliol de 1903, el president de la Junta Administrativa demanava a l’Ajuntament permís per encerclar la plaça lateral del santuari i feia el lliurament de certes quantitats destinades a les obres, que es dipositaren a l’Ajuntament. En la instància s’afirma que en una recent sessió de la junta s’acordà començar com més aviat millor les obres de la nova façana, el projecte de la qual s’havia encarregat al distingit arquitecte, fill de Reus, Antoni Gaudí (figura 13.2).

Figura 13.2. Esbós de la façana del santuari de Misericòrdia projectat per Gaudí (foto: Museu Comarcal de Reus).

El 23 de juliol l’arquitecte municipal donà el vistiplau a la sol·licitud d’encerclar la plaça lateral de l’església, enfront de la carretera de Cambrils, i el 30 de juliol fou comunicada la concessió del permís. El suggeriment de tancar la plaça fou del mateix Gaudí, que havia estat encarregat de reformar la façana i també d’embellir els terrenys adjacents. Però poc després començaren els problemes que feren impossible la realització del projecte de Gaudí.

El 20 d’octubre l’Ajuntament disposà que s’obrís una porta a la tanca, cosa que es va fer immediatament. L’11 de març de 1904, l’Ajuntament ordenà que s’obrís una altra porta a la tanca, a instància dels propietaris confrontants.

La Junta Administradora, el 8 d’abril, va recórrer l’acord municipal davant el governador civil de Tarragona perquè considerava que aquell acord era lesiu als seus interessos i manifestà que s’estimava més retirar tota la tanca abans que obrir noves portes.

Una baralla entre els veïns, que volien tenir accés a la tanca de la placa i la Junta Administradora del santuari de Misericòrdia, impossibilitaren que la ciutat de Reus tingués una obra de Gaudí en la qual consta que l’arquitecte hi havia posat gran il·lusió."

14- Sobre els períodes de descans de Gaudí a Riudoms.

Com ja és conegut, el lloc de naixement d'Antoni Gaudí és controvertit i en disputa entre Reus i Riudoms. Tanmateix, el que sí que és conegut és que la familia d'Antoni Gaudí tenien una casa a Reus, al carrer Sant Vicenç 4, propietat de la seva mare Antonia Cornet però venuda l'any 1878, dos anys després de la seva mort.

A més a més, per part de familia paterna, tenien una casa al carrer del Raval de Sant Francesc 14 de Riudoms. La casa era coneguda com "Ca la Calderera". Aquesta casa va ser propietat del pare i finalment d'Antoni Gaudí, que la va donar a la parròquia de Riudoms l'any 1925, un any abans de morir (figura 14.1).


Figura 14.1. Casa pairal d'Antoni Gaudí a Riudoms (Ajuntament de Riudoms)

Finalment, al mateix terme de Riudoms, vora la riera de Maspujols, la familia paterna tenien un troç conegut com a Mas de la Calderera, tot i que el mas actual es posterior a la seva venta el 1925. 

De fonts orals, el veí Josep Maria Salvat i Gaudí, parent llunyà de l'arquitecte, fa pocs anys assegurava que Gaudí venia sovint de Barcelona amb tren, baixava a l'estació de Les Borges del Camp i des d'allà, anava a Riudoms. Aquest fet podria haver ocorregut periòricament fins al 1906, data en que el seu pare es posa malalt i mor finalment vivint al Park Güell a Barcelona.

Segons Josep Maria Salvat, "a Gaudí se'l veia a missa els diumenges a la parròquia. Llevat d'això, es relacionava molt poc amb la gent del poble i ningú sabia exactament sobre les seves ocupacions".


El llibre de Joan Bergós i Massó "Gaudí, l'home i l'obra", hi ha alguns textos en la mateixa línia, que descriuen aquest període:


[...] "L'etapa del naturalisme expressionista, s'inicia amb la decoració i l'ornamentació de la façana del naixement de la Sagrada Família i en la casa Calvet; a l'església superior de la Colònia Güell hauria atès un naturalisme geològic, també remarcable en els viaductes del Parc Güell, arribant al màxim en les cases Batlló i Milà.

[...] És curiós remarcar que el seu abrandament pel naturalisme coincideix amb la recança de no poder continuar ja més amb les vacances estivals al seu mas a Riudoms."

Finalment Bergós per explicar d'on treu la inspiració per aquestes obres més naturalistes s'expressa amb unes frases clau. Parla de les excursions que fa a la adolescencia i diu:

"No solament es posava en contacte amb la natura, sinó que anava coneixent la nostra terra, alguns dels paratges de la qual evocà en les obres més originals de la seva producció. Així mateix començà a interessar-se pels notables i variats monuments arquitectònics, tan nombrosos al Camp de Tarragona."