PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 5: ANYS 1909 A 1911

Des del descobriment de la Cova Josefina (1909) a l'inici de les obres de reconstrucció de les ruïnes de l'antic monestir d'Escornalbou per part d'Eduard Toda (1911).

En aquesta cinquena i darrera entrega de la cronologia es mostren diverses cartes de Toda escrites després d'haver comprat el castell d'Escornalbou el 1907.

També es parla de la descoberta de la cova Josefina per part d'una de les filles de Pau Font de Rubinat.

En aquest cas, Antoni Gaudí apareixeria també com un dels arquitectes que hauria visitat les ruïnes de l'antic monestir per assessorar sobre les futures obres de reconstrucció del monument.

Accés al recinte fortificat d'Escornalbou. Any 1916. (Arxiu fotogràfic del CEC)

15- Sobre la descoberta de la cova Josefina vers el 1909

Fragment extret del llibre "Historia d'Escornalbou", d'Eduard Toda.


Eduard Toda, escriu:

"A principis de segle, [...] una noya de Reus, Josefina Font, corrent per la montanya d'Escornalbou y ficantse en quants recons y amagatalls trobava, descobrí que aquesta cova havia sigut una habitació prehistórica. Lo lloch era naturalment conegut de quants pastors i pagessos havian habitat son enclós pera suplujarse en temps dolents o havian aprofitat sa fresca pera ferhi la mitgdiada en los calurosos temps del istiu.

Peró la nena Font, per temperament curiosa, escorcollá las terras dels recons, recullí testos y prengué los que li semblaren millors y eran efectivament restes de vasos gravats de relatiu merit aristich. [...]"

La noia en qüestió era Josefina Font Lamarca, segona filla de Pau Font de Rubinat, molt amic de Toda, nascuda l'any 1894. Segons anotacions de Lluis Albert Font de Rubinat, nét del germà d'en Pau, la noia tenia 15 anys quan descobrí la cova i per tant el descobriment degué fer-se vers l'any 1909. Podria ser que es fes al març d'aquell any, ja que en una carta Toda diu que probablement tornarà a Escornalbou durant aquest mes d'inci de la primavera. S'ha de recordar que Toda viu a Anglaterra en aquests anys, treballant per una companyia naviliera i aquesta feina és la que li permet fer els diners necessaris per la reconstrucció del castell. 

Carta de Toda a Francesc Matheu, on es donaria fe d'aquesta visita:


[...] "Vaig esser a Barcelona solament una hora, y es clar, no vaig volguer molestar á ningú. Crech que tornaré pel Mars, y vos avisaré. Y si fossiu home com cal, vos en vindriau ab mi cap á Escornalbou ahont segurament hi ha un munt de cosas que vos interessarian".

E. Toda, Londes 20 de gener de 1909.

16- Sobre les visites de Gaudí durant la reconstrucció d'Escornalbou.

Tot i no haver-hi acreditació documental de que finalment es fes efectiva cap aportació arquitectònica d'Antoni Gaudí a la restauració del castell d'Escornalbou tot apunta a que hi va ser. Es coneixen dues cartes del 1911, a l'inici de la restauració del monument, on Toda escriu sobre la imminent visita d'Antoni Gaudí per assesorar sobre les obres.

Acabés pujant Gaudí o no dalt del castell les cartes almenys ens indiquen dos aspectes importants: el primer, que Gaudí té un gran interès en aquestes obres, ja que la carta especifica que Gaudí "no vol que’s toqui cap pedra fins qu’ell ho vegi". El segon, que Toda i Gaudí han continuat en contacte, encara que sigui per carta, i que planegen retrobar-se a l'estiu al castell.

Les cartes son; l'una al seu amic Josep Pin Soler i l'altre a Francesc Ribas, el mestre d'obres.

En la primera, a més a més, espera també que Eusebi Güell, el principal client de Gaudí,  hi vagi en algun moment.


Carta d'Eduard Toda a Josep Pin:

"12 Janer 1911 Estimat amich Pin,

Celebro saber que arribares a Barcelona sense res trencat al cos o al esperit, lo qual t’haurà deixat en gana de tornar al convent català del costat de la Mola.

Ya’n saps lo camí, y altre cop lo trobaràs millor, perquè lo faré arreglar. Ademés vindràs al istiu, y llavors ja seran altres cantars: fins te semblarà que sols pujar al Tibidabo.

Molt, de veras, m’alegra la notícia de que’n Gaudí també vindrà, y pots asegurarli duas cosas. La primera que no’s tocarà una pedra del claustre romànich, ni s’aixecarà cap creu gòtica, que ell no ho veja, digui y aprovi. Ítem, o sia la segona, que haurà ademés de dir com se tapa la volta cayguda del presbiteri de l’iglésia. Y la tercera (sembla que n’hi ha d’haver tres de cosas) que haurem de recordar los temps ja vells de nostra infantesa, y que en lo vell que ja soch yo, trobarà l’afecte que’ns teníam quan encara no pensàvam ni ell ni yo en sortir de Reus.

He rebut una gentil carta de’n Eusebi Güell, fetxada a Cádiz, excusantse de no haver pujat al convent y dihent que espera ferho més tart [...].

Un bon recort a la dona (q.p.b.) y al teu fill de ton vell amich

E. Toda"

Carta d'Eduard Toda a Francesc Ribas (cedida per la familia Ribas de Riudecanyes i publicada per Jaume Massó i Carballido):

"27 Janer 1911 Estimat Ribas,

Vaig rebre vostra carta del 11 corrent, y seguint lo saldo de vostre compte vos encloch lletra de crèdit sobre Barcelona, ahont podreu cobrar a casa dels meus banquers.

Suposo que anireu a Barcelona, perquè sempre s’hi té feyna, sobre tot quan se’n ha passat algun temps fora. Sinó fos així, lo Correig vos farà cobrar lo paper.

Gràcias pel pago dels consums, y direu al Correig que vos ho pagui o fassi pagar pel Vernet.

M’hauríau d’arreglar ab la autoritat de Riudecanyas lo pagar 20 pessetas l’any mentres sigui fora: y quan yo seré al castell ya’n pagaré 30: sinó, me faré una casa a la banda de l’Argentera que m’ho fan de franc o me’n aniré a viure al hort, que és terme de Vilanova.

¿Com vàreu deixar la cuyna? Que vàreu treure los fogons vells? ¿Que’s mou més lo pila[r] de la porta de l’Aula Capitolar? Perquè are aviat pujarà allà dalt lo Gaudí de Barcelona y diu que no vol que’s toqui cap pedra fins qu’ell ho vegi. Santa Maria las cosas que trobarà que no havem fet bé! Però ya veurà que allò no és la Sagrada Família.

Recorts a casa vostre y queda sempre vostre affm. amich

Ed. Toda"

Claustre rehabilitat amb el Coll de la Desenrocada i el Collet Rodó de fons. Any 1916. (Arxiu fotogràfic del CEC)