PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 6: EL CAMÍ DE COLLDEJOU

El popularment conegut com a camí de Colldejou era un camí de ferradura que hauria unit antigament la muntanya d'Escornalbou amb Colldejou a través del Coll de la Desenrocada. 

Aquest és el camí per on hauria hagut de passar  Antoni Gaudí per descobrir el paratge del Coll de la Desenrocada.

En aquesta sisena entrega es parla dels accessos al Castell d'Escornalbou des del baixador de ferrocarril de l'Argentera-Duesaigües a principis de segle XX.

També es parla de l'antic camí de ferradura de Colldejou, que donava accés a la muntanya d'Escornalbou des de Colldejou, l'Argentera i Vilanova d'Escornalbou.

Antic cartell (ja retirat) del camí antic de Colldejou al desviament del camí de Vilanova d'Escornalbou (avui pista asfaltada). Font: blog muntanyes i camins.

17- Sobre l'accés a l'entorn de la muntanya d'Escornalbou

Eduard Toda escriu al seu amic Francesc Matheu el 20 de maig de 1926:

 " [...] Donchs deyam que's combinaria'l dia d'una excursió á aquesta casa per la penya del Colon, a    fi de veure las bellesas de la terra y menjar un pahó ab los honors deguts a son rang reyal.

Descapdellém les consequencias d'aquest solemne acort.

1- Fixar lo dia. Deu esser aquell que vos permetrá passarne dos o tres o vuyt fora de vostras casas, encar que al pujar a aquest cim vindreu a casa vostra.

2-Senyalar lo nombre d'escursionistas que per anar bé tot, hauria de ser de 7, tant per las ficilitats de l'ascenció a la montanya, com per lo servey limitat que jo tinch, [...]

Ja sabeu lo plan de viatje. Sortireu de Barcelona pel correu de Madrit de las 9 matí, arribareu a Reus a dos quarts y mitj d'una, dinareu a l'estació, y lo mateix tren vos portará al baixador de Dosaiguas-Argentera, tercera estació desde la sortida de Reus, ahont arribareu a un quart de tres. Mitja hora mes tard, si la montanya no li fá por, l'element jove será a la plassa del castell. Pera'ls que no vulgau marxar, hi haurá a l'estació de l'Argentera una tartaneta de montanya que'ls pujará ab tota comoditat. [...]"

Com ja s'ha parlat anteriorment, des de l'any 1890, data d'obertura del túnel de l'Argentera, i fins a molts anys més tard, aquesta va ser la línia principal de comunicació entre Madrid i Barcelona. Al baixador de Duesaigües-l'Argentera s'hi aturaven diàriament "el Ligero", "el Caspe" i el correu. És lògic pensar que bona part dels excursionistes que visitessin les ruïnes de l'antic monestir d'Escornalbou a finals de segle XIX i principis del segle XX ho fessin per aquesta via.

Al relat de Guix i Sugranyes a propòsit de la visita de Jacint Verdaguer a l'Argentera el setembre de 1899 i exposat àmpliament al punt 11, també dóna detalls dels trens utilitzats per Verdaguer tant a l'arribada a l'Argentera com al seu comiat.

D'altra banda, el transport interurbà terrestre mitjançant omnibusos tirats per animals primer, i tracció motora després, des de Reus fins als municipis més propers a Escornalbou (Riudecanyes i Vilanova d'Escornalbou), no arriben fins als anys vint a través del servei que ofereix La Compañía Reusense de Automoviles "Las Hispania" S.A.

18- Sobre els accessos al castell d'Escornalbou des de l'Argentera

Al relat de Guix i Sugranyes a propòsit de la visita de Jacint Verdaguer a l'Argentera s'indica el següent:

[...] Quan Mn. Jacint Verdaguer pujà al castell-monestir, l'edifici, era tot una ruïna. Verdaguer i Anton Cabré deixaren la somereta al Pla de les Sureres i contemplaren la fortalesa monacal que des d'allí s'albira, i després des d'una muntanyola propera. [...]

Un mapa dels anys 50 (figura 18.1) ens mostra que a mitjans de segle des de l'Argentera hi havia dues maneres d'accedir a través de camí de ferradura fins al castell d'Escornalbou: o bé pel camí dels Frares, que accedia directament a l'era del Castell (actual aparcament) o bé pel camí de Vilanova, donant la volta per la Collada de les Masies fins al Pla de les Sureres.


Figura 18.1. Fragment del mapa "Mola de Colldejou i Serra de Llaveria" centrat al cim de la muntanya d'Escornalbou. Editorial Montblanc. Edició 1952. Els camins de ferradura estan indicats amb una traça de segment i punt.

El text de Guix i Sugranyes deixaria clar que va ser a través del camí de Vilanova, ja que el camí dels Frares no passa pel Pla de les Sureres, sinó que s'enfila directe al cim de la muntanya.

A més a més, de la carta de Toda a Pin del 12 de Gener del 1911, (vista al punt 16) on diu:

"Ya’n saps lo camí, y altre cop lo trobaràs millor, perquè lo faré arreglar. Ademés vindràs al istiu, y llavors ja seran altres cantars: fins te semblarà que sols pujar al Tibidabo."

En aquesta carta no s'especifica quin camí farà arreglar. Es conegut que Toda construeix el camí carreter que va de Duesaigües al castell per tal que s'hi pogués pujar en tartana des del baixador de Duesaigües-l'Argentera. Segurament també va fer arreglar  el camí dels Frares. 

La particularitat del camí de Vilanova és doncs que no enllaça directament amb el cim de la muntanya d'Escornalbou, sinó que aprofita un tram de l'antic camí de ferradura de Colldejou.

Aquest antic camí, ben definit al mapa dels anys 50 i avui desdibuixat per carreteres i pistes, hauria connectat l'antic monestir d'Escornalbou amb Colldejou a través del Coll de la Desenrocada, també conegut popularment com les Moletes. 

19- Sobre el camí de ferradura de Colldejou

L'antic camí de ferradura de Colldejou hauria connectat antigament el castell d'Escornalbou i Colldejou. Cal esmentar que Colldejou formava part de l'antic terme de la Baronia d'Escornalbou i que la connexió entre el castell i el nucli urbà havia d'haver existit ja des de molt antic.

El camí és avui una ruta pedestre catalogada com a PR-28 que surt des del pla de les Sureres, al peu de la muntanya d'Escornalbou fins a la carretera de Colldejou a La Torre de Fontaubella, molt a prop del nucli urbà de Colldejou. A mig camí entre aquests dos punts es troba el paratge del Coll de la Desenrocada (figura 19.1).

Figura 19.1. Fragment del mapa "la Baronia d'Escornalbou" centrat al camí de Colldejou. Editorial Piolet. El camí de Colldejou, resseguit amb color morat, forma part del traçat de la cursa marató de la Baronia d'Escornalbou.

El camí, a més a més, connectava els nuclis urbans de Vilanova d'Escornalbou i l'Argentera a través del Coll del Masos; per tant, aquest hauria hagut de ser un camí molt concorregut fins a l'aparició dels transports per carretera, durant la primera meitat del segle XX.

Avui dia es conserven pocs trams de l'antic camí, que en la seva majoria de traçat ha estat substituït per pista asfaltada i forestal. A la figura 19.2 es mostra un sector de camí vora el Coll de la Desenrocada que voreja sobre l'actual pista forestal. 

Figura 19.2. Segment de l'antic camí de Colldejou vora el Coll de la Desenrocada.

Donada la seva importància, és un camí que tant Jacint Verdaguer com Antoni Gaudí haurien pogut conèixer i utilitzar, tan per caminar entre els nuclis de l'Argentera, Vilanova i Colldejou com en passejades per l'entorn de la muntanya d'Escornalbou, ja abans de la reconstrucció del monestir d'Escornalbou per part d'Eduard Toda.