PAISATGES DE GAUDÍ A LA BARONIA D'ESCORNALBOU. PART 7: ELS TAFFONIS I JOAN MIRÓ

Les formacions de taffoni en gres vermell que es poden trobar al paratge del Coll de la Desenrocada son dels més accessibles i espectaculars de Catalunya. 

El pintor i escultor Joan Miró ja va atribuir la Pedrera de Gaudí a una formació de taffoni en gres vermell.

En aquesta setena entrega es parla de l'origen i la formació dels taffonis, així com la relació dels exemplars més grans i desenvolupats de Catalunya.

També es parla de Joan Miró i la seva passió per Antoni Gaudí ja durant els anys que va estiuejar a Mont-Roig del Camp.


20- Sobre les formacions de taffoni en gres vermell

Taffoni és un tipus d'erosió produïda sobre el gres vermell (roca Buntsandstein) i causada per la meteorització diferencial de la roca. Aquesta meteorització generalment esta relacionada amb la corrasió (impacte de partícules) associada al vent i especialment en ambients litorals.

Aquest tipus d'erosió forma cavitats arrodonides de dimensions que poden anar des dels pocs centímetres (alveolars) fins a grans cavitats.

A Catalunya existeixen diverses zones amb afloraments de roca Buntsandstein, especialment a les comarques litorals del sud de Catalunya, des del Garraf fins a les muntanyes de Tivissa i Vandellós; tot i que també n'hi ha a sistemes muntanyosos més a l'interior, com al Montseny i al pre-pirineu de Lleida.

Malgrat això, es podria dir que el fenomen de la meteorització de la roca Buntsandstein a Catalunya i l'erosió en forma de taffonis és més accentuat com més proper al mar està l'aflorament.

Probablement els casos més singulars i espectaculars d'aquest tipus de formació estiguin a les coves vora l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, al Garraf, i a les coves properes a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, a la muntanya de l'Areny, situada entre els municipis de Mont-Roig del Camp i Vilanova d'Escornalbou. Ambdós paratges estan situats, en línia recta, al voltant dels 7 km de distancia de la franja de costa.

Figura 20.1 - Joan Miró observant una formació de Buntsandstein vora la Mare de Déu de la Roca. Foto de Ernest Scheidegger publicada pel Centre Joan Miró de Mont-Roig del Camp.

Una mica més retirats però amb erosions igualment molt notables son les formacions que es troben en paratges com la muntanya d'Escornalbou, el Coll de la Desenrocada  a peu del Collet Rodó, o la Serra de l'Argentera situats a uns 10 km de la franja de Costa.

També se'n troben, tot i que de dimensions més reduïdes, a indrets com l'ermita de Sant Gregori
(vora Falset), als cingles de Siurana (a Cornudella del Montsant) o a La Mussara, entre d'altres indrets. Aquests punts estarien ja al voltant dels 20 km de la franja de costa.

Més enretirats de la costa es troben afloraments de roca Buntsandstein a Prades, la muntanya del Tagamanent, als cingle dels tres salts (Sant Fruitós del Bages), entre molts d'altres indrets, però amb formacions de taffoni molt limitades o inexistents.

21- Joan Miró i la seva passió per Antoni Gaudí

Text de la presentació del projecte "Mas Miró". Fundació mas Miró:

"Havent nascut a Barcelona el 20 d'abril de 1893, Miró sempre va mantenir uns lligams molt estrets amb les comarques del priorat i del Baix Camp. Des de ben nen va passar una part dels estius a Cornudella amb els avis paterns, estades de les quals van sorgir alguns dels seus primers dibuixos, que palesen el seu interès primerenc pel paisatge i el seu entorn. Va ser més endavant, però, quan la relació amb aquest territori va esdevenir determinant. El 1910, Joan Miró entra a treballar com a administratiu a la drogueria Dalmau i Oliveres de Barcelona. Les enormes dificultats que va viure el pintor per adaptar-se a la nova feina, sumades a l'aparició d'una greu malaltia, fan que el jove Miró passi una llarga temporada de repòs al mas que els seus pares acabaven d'adquirir l'any 1911 a Mont-Roig del Camp.

Són els anys de formació que l'artista passa a Catalunya, i concretament les seves estades al mas de Mont-roig, el que marcarà la seva obra posterior. "La masia" (1921-1922), compendi i inventari de totes les seves vivències i de tot el que estimava del seu poble adoptiu i del Camp de Tarragona va ser la catapulta que el projectà internacionalment."

El 1916 pinta l'obra "Sant Ramon", al cim de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca (figura 21.1).

"Sant Ramón". Fotografia publicada a l'exposició "Mont-Roig: La muntanya de la Mare de Déu de la Roca" pel Centre Miró de Mont-Roig del Camp. 

Del primer contacte amb Gaudí en parla Antonio Boix Pons a la seva tesi doctoral "Joan Miró: el compromiso de un artista, 1968-1983":

"Miró se concentrará en mejorar su formación artística y sus primeros intentos artísticos de calidad. En 1912-1915 estudia con provecho en la Academia Galí, donde Francesc Galí es un verdadero apóstol del noucentisme, cuyo espíritu absorbe, aunque Miró se decanta formalmente por el cezannismo y el fauvismo. Frecuenta en 1913-1918 la academia del Cercle Artístic de Sant Lluc, una institución catalanista y católica, inspirada por Josep Torràs, obispo de Vic, en la que participaban los artistas católicos más afamados, como los hermanos Llimona, Baixeras, Hoyos, Gaudí, etc.

La institución aceptaba una estética ecléctica (modernismo simbolista, noucentisme). En ella comienza su amistad con Ricart, Ràfols, Prats, Artigas, Gasch y conoce a Gaudí."

Entre el 1978 i 1979, Joan Miró pinta la "sèrie Gaudí", que és un conjunt de 21 litografies. Aquesta sèrie de gravats fou feta en homenatge a Antoni Gaudí, un personatge que sempre havia fascinat l'artista, ja de ben jove.

El mateix any 1979, al documental: "D'un roig encès: Miró i Mont-roig" de Martí Rom s'entrevista a Joan Miró ja en la maduresa i parla de com el marquen les seves experiències de joventut a Mont-Roig. En ell es parla de Gaudí i declara, referint-se a l'erosió dels tafonis de gres vermell i en al·lusió a la façana de la casa Milà (La Pedrera): "L'ermita de la Mare de Déu de la Roca té una força enorme i les pedres em recorden molt a l'arquitectura de Gaudí".