La Baronia

Origen de la Baronia d'Escornalbou

(Fragments del llibre Història d'Escornalbou, d'Eduard Toda, 1926)

La Baronia d'Escornalbou fou una jurisdicció senyorial centrada en el monestir d'Escornalbou, vinculada per la corona als arquebisbes de Tarragona i què comprenia, a més del monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d'Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l'Argentera, i era sota el govern d'un batlle general d'Escornalbou.

Aquesta terra fou conquerida per Alfons I el dia de Sant Miquel de 1162 sota el comandament del cavaller Albert de Castellvell, senyor de Siurana.

Albert de Castellvell, va ser un membre destacat de la Cort del Compte de Barcelona Ramón Berenguer IV primer i del Rei Alfons I "el Cast" després.

Albert de Castellvell formava part del llinatge dels Castellvell, senyors de la baronia de Castellvell, que comprenia bona part dels territoris conquerits als serraïns, des del Vallès fins a Prades i ampliat posteriorment fins al Priorat.

Després de l'expulsió dels sarraïns, la regió va passar a dependre del terme de Siurana i fou donada pel rei a Albert de Castellvell, amb la condició de repoblar el lloc i bastir al cim un convent de canonges agustins sota obediència de l'església de Tarragona.

D'aquesta donació en va sorgir la Baronia d'Escornalbou (la senyera de la qual fou quartejada de vermell i blanc, és a dir el primer quadre de dalt vermell i el segon blanc, i els de sota a l'inrevés).

Figura 1: Senyera de la Baronia d'Escornalbou

Escornalbou rebé per part del rei la carta de població el 1170, i va ser governada per Albert de Castellvell fins a la seva mort l'any 1173.

Posteriorment, Joan de Sant Boi, sacerdot vinculat amb la Seu de Tarragona, va rebre de mans del rei Alfons I la missió de repoblar i crear un monestir a Escornalbou, del que en va ser prior fins a la seva mort, i va propiciar el repoblament del terme. Aquest va morir el 9 d'agost de 1206.

El 1219 els canonges van nomenar prior perpetu l'arquebisbe Aspàreg de la Barca i successors, càrrec que a partir de llavors queda vinculat a la mitra igual que la Baronia.

Des de 1339, Escornalbou s'integra a la Comuna del Camp de Tarragona i Riudecanyes esdevé formalment la seu de la Baronia. En origen, el càrrec de governador de la Baronia recau en un canonge i més endavant en un advocat, on té a Riudecanyes el tribunal, amb els notaris i els escrivans. Més tard, en quedar la Baronia a les mans de l'església, van ser els arquebisbes qui van nomenar als administradors.

El primer document gràfic que es té del monestir d'Escornalbou és fet pel militar francès Sébastien de Pontault (chevalier) de Beaulieu, al servei de Lluis XIV, l'any 1643 (figura 2):

Figura 2: Reproducció del monestir d'Escornalbou segons Chevalier de Beaulieu, l'any 1643